QUE HI HA MES ENLLÀ?

Al ventre d'una dona embarassada es trobaven dos bebès. 

Un pregunta a l'altre: -Tu creus en la vida després del part? - Clar que sí. Alguna cosa ha d'existir després del part. Tal vegada estiguem aquí perquè necessitem preparar-nos pel que serem més tard.

Ximpleries! No hi ha vida després del part. Com seria aquesta vida? 

 No ho sé però segurament... hi haurà més llum que aquí. Tal vegada caminem amb els nostres propis peus i ens alimentem per la boca.

 Això és absurd! Caminar és impossible. I menjar per la boca? Això és ridícul! El cordó umbilical és per on ens alimentem. Jo et dic una cosa: la vida després del part està exclosa. El cordó umbilical és massa curt. 

Doncs jo crec que ha d'haver-hi alguna cosa. I tal vegada sigui només una mica diferent al que estem acostumats a tenir aquí.

Però ningú ha tornat mai del més enllà, després del part. El part és el final de la vida. I al cap i a la fí, la vida no és més que una angoixant existència en la foscor que no porta a res.

  Bé, jo no sé exactament com serà després del part, però segur que veurem a la mamà i ella ens cuidarà. 

Mamà? Tu creus en la mamà? I on creus tu que està ella?

 On? Al nostre voltant! En ella i a través d'ella és com vivim. Sense ella tot aquest món no existiria.

Doncs jo no m'ho crec! Mai he vist a la mamà, per tant, és lògic que no existeixi. 

Bé, però de vegades, quan estem en silenci, tu pots sentir-la cantant o sentir com acaricia el nostre món. Saps?... Jo penso que hi ha una vida real que ens espera i que ara solament estem preparant-nos para ella...

EL MEU TALLER

Després de molt de temps i molt treball per part de tots, per fi el taller de CAU del'ArT Pirineus ja està acabat! 
Aquest és un somni de fa molts anys, tenir el meu propi espai, on poder manifestar la meva creativitat i on poder dur a terme diverses activitats relacionades amb l'art,i diferents activitats culturals. Aquest somni s'ha fet realitat, no sense molt d'esforç i temps, i aquest passat dissabte ja vam poder donar la nostra primera classe.

Com podeu veure el treball a fer era molt, i tot ens ho hem fet nosaltres!

Aquí em podeu veure pintant els mobles, doncs tot és reciclat o recuperat.

I aquí el teniu! amb la taula preparada per rebre a les alumnes del 1er. curs d'Scrap a Oliana (si cliqueu AQUÍ trobareu més informació dels treballs d'Scrap)

Abans i després!

Un racó, sota la finestra, i des d'on poder mirar el jardí. Axó no te preu!

I ara només queda treballar molt, però ara serà un altre classe de treball...

Avui he volgut compartir amb vosaltres aquest somni fet realitat, diuen que vigilis amb el que desitges perquè es pot fer realitat, hi ha hagut moments en els que he pensat: Si ho arribo a saber! Però ara que veig el meu somni complert penso que ha valgut la pena.

Fins aviat!

ELS NENS DE L'AIGUA

Ja m'ha passat d'altres vegades, de sobte em trobo amb una petita joia que no buscava i, aquesta, passa a formar part dels meus tresors.

Un dia, buscant i remenant entre els llibres amuntegats d'una llibreria, em va caure al terra un llibre que ni havia vist: Los niños del agua basat en el relat de Charles Kingsley i il·lustrat amb fotografies de Zena Holloway i els eteris dibuixos de Heidi Taylor.

Charles Kinggsley va escriure Els nens d'aigua al 1863 per al seu fill mes jove. El relat original reflectia les fermes opinions de l'autor sobre la vida dels més desafortunats en l'Anglaterra victoriana, les denigrants condicions del treball infantil, les manques del sistema educatiu i la contaminació dels rius, entre d' altres.

Hi havia una vegada un escura-xemeneies anomenat Tom. No sabia llegir ni escriure i mai es rentava. Ningú li havia ensenyat a fer-ho. Així comença aquesta bonica història.

Un dia l' home pel que Tom treballava, li va fer netejar tantes xemeneies que ell  ja va perdre el compte... Però l'última per la que va baixar el va portar a una sala sorprenent, era tota blanca, plena de llum, i damunt un llit tot blanc estava asseguda la nena més maca que mai no havia vist. Potser era un àngel?

Però en Tom es veu embolicat en una sèrie de malentesos que el fan fugir i el condueixen a la fada "Onlesdonenlesprenen", encara que ell encara no ho sap...

En Tom volia rentar-se i veure's tan net com aquella preciosa nena. Al introduir la seva cara a l'aigua va veure les truites platejates i va pensar: "Vull ser un peix i nedar en el riu".

 El que Tom no sap es que no està sol, la fada "Feselbeinomirisaqui" vetlla per ell, i que les aventures que l'esperen l'ensenyaran més del que es pot imaginar conduint-lo cap a una nova vida. 
Ja de gran i de la ma d'Ellie, aquella bonica nena que va confondre amb un àngel, protegirà els animals i el seu hàbitat i junts ensenyaran als nens i nenes a entendre el meravellós món en el que vivim. 

Però primer haurà de passar moltes aventures...

i descobrir que no som els únics habitants d'aquest món

Acompanya al Tom en les seves aventures subaquàtiques i emprendràs un viatge màgic, en el que hi participen personatges imaginaris inoblidables... i al finalitzar el periple sabràs si, de debò, existeixen els nens de l'aigua.

* Voldria dedicar aquesta entrada a l'autora d'un dels blogs mes bells que he tingut la sort de descobrir: Princesa Nadie, una fada amb una especial sensibilitat que ens toca amb la seva vareta màgica i ens introdueix al món dels somnis.

No deixis mai de volar

No deixis mai de volar.... no et rendeixis mai.... Sempre hi ha algú disposat a donar-nos una ma. Fins hi tot vola quan somniïs!

32 VIDRES DE TERESA COLOM

Coneixeu a la Teresa Colom? es una jove poeta andorrana que ademés de ser autora d'una interessant obra poètica, la recita i escenifica artísticament.

Espero que us agradi tan com a mi.

"Aigua Creativa"

Em vols acompanyar?

Descobrim junts l'esperit de l’aquarel·la i el llenguatge de l'aigua que va donant forma al nostre pensament.

Els jardins de Sta. Clotilde, Lloret

          Dins la sèrie "petites coses que em fan feliç" un nou regal: els "jardins de Sta. Clotilde".

Els jardins de Santa Clotilde estan situats en un paratge de gran bellesa, sobre un penya-segat amb impressionants vistes sobre el mar, a Lloret de Mar. Aquest meravellós jardí es una mostra de l'esperit del moviment noucentista a Catalunya, i fou dissenyat el 1919 per Nicolau Maria Rubió i Tudurí quan només tenia vint-i-vuit anys, inspirat per l'admiració que sentia pel seu mestre Forestier. Amb tot, prevaleix l'esperit renaixentista italià a l'hora de la seva creació
.
Així el que va ser el somni del Marqués de Roviralta, capaç d'imaginar un jardí de formes suaus i sumptuoses,   ple de vegetació, en una època en la que les terres d'aquelles contrades eren gairebé ermes, avui es una realitat. Un jardí on gaudir de la bellesa, on deixar volar la imaginació a través dels sentits i relaxar-nos mirant el mar; i tot això presidit per la misteriosa mirada de les sirenes que hi viuen des de que Maria Llimona  les creà, i que el converteix en un magnífic museu a l'aire lliure.

De nou la bellesa ens sorprèn en un indret proper, potser desconegut per a molts, que és el resultat de l'esforç de molts per donar forma al que fou un somni col.lectiu.