Deva
Premal (Núremberg, Alemanya, 1970) és una cantant i compositora que junt amb el
seu company Miten fa mes de 20 anys que estan de gira contínua per tot el món.
Els seus
àlbums encapsa-la’n les llistes de musica devocional i new age en tot el món
des de que publicaren el seu primer àlbum The Essence (1998),
Deva
va créixer cantant mantras, en un ambient impregnat d'espiritualitat oriental.
Però tot el
que la cantant li deu al Gayatri Mantra no es limita al terreny
artístic, ella ja l’escoltava quan el seu pare li cantava ja abans de nàixer.
Molts anys desprès ella i Miten li van cantar al seu pare per acompanyar-lo en
l'acomiadament d'aquest món: "Vam completar el cercle amb el mantra Om,
ell em va donar la benvinguda a aquest món i jo el vaig acompanyar amb ell en
l'acomiadament de la seva existència física".
. Quin significat tenen els mantres per a Deva? Quin poder els atribueix?
Segons Deva el significat es secundari,
el més important es el so, la vibració, que treballa a nivell cel·lular.
"És molt més profund que la ment, és un codi del so universal que ens
uneix a tots"
Poca gent coneix que Deva va créixer bressolada pels mantres i recitacions del Bhagavad Gita,
i que als 11 anys va començar a ser deixebla de Osho –conegut com Bhagwan Shree
Rajneesh, als anys setanta y vuitanta
“Vaig començar a fer les seves meditacions
actives, com es coneixen ara, a la comunitat d’ Osho, que en aquell moment estava
a prop de la meva ciutat natal, i gairebé d’immediat vaig voler ser la seva deixebla. Els meus
pares, que me l’havien presentat, van consentir i finalment em vaig convertir
en Deva Premal, un nom que em va donar Osho quan tenia 11 anys”, explica Deva
en una entrevista.
Que
és per a Deva Premal l’ il·luminació? “Significa un estat d’ unitat en el que
no existeix identificació amb l’ego, ni
divisió ni lluita interior … quan hi ha amor, hi ha amor; quan hi ha ira hi ha
ira, i ambdós sentiments son igualment bons i cap no és millor o pitjor que l’altre.
Els judicis es suspenen i l’acceptació “del que és” es converteix en la realitat”.
Després de conèixer-se
i enamorar-se al 1990 al ashram d’ Osho, a Pune (India) Deva i Miten van decidir no tenir fills ni una llar fixa per dedicar-se
a la música en cos i ànima i viure allà on els portés la tasca de difondre la
seva música. “La nostre música neix de la meditació i de la celebració de la
vida. No és una qüestió d’ entretenir a la gent; es la nostra pràctica
espiritual”, segons va declara Miten en una entrevista.
Us deixo aquest vídeo, dura 1h. però es tan meravellós que val la pena que us el poseu en un momet de relax, i si el podeu connectar a la pantalla del televisor gaudireu d'una hora de bellesa...
Quí pot trobar que1h de bellesa és llarga?
Quí pot trobar que1h de bellesa és llarga?
Vull dedicar aquest entrada al meu estimat amic Albert: que em va fer conèixer, fa ja molts anys, aquesta magnífica artista,
i a Princesa nadie que ha compartit amb nosaltres els moments de serenitat que li proporciona la meditació.
Estimats amics amb els que comparteixo tanta bellesa!
*Per a més informació: http://www.devapremalmiten.com/
2 comentaris:
Querida Elisenda
Gracias por esa preciosa entrada sobre Deva Premal...su música es increíble ,a mí me lleva a un estado de meditación tan placentero que me cuesta volver a la realidad
Un Beso
Preciós reportatge, Elisenda!
El 1999 vaig anar a New York i vaig passar mig dia de tranquilitat a Central Park, caminant, seient a l'herba, mirant, escoltant, llegint, dinant. Jo diria que meditant bastant, encara que no seiés en zazen. Vaig passar molta estona escoltant una noia que cantava, acompanyada, crec per un home. La noia era maquíssima, amb aquest aire hippy i espiritual que tan m'agrada i tenia una veu extraordinaria. Estava a certa distància, i no li vaig veure la cara amb molt de detall.
Poc temps després, vaig entrar a una botiga a Holanda i una música em va impactar. Vaig preguntar: Deva Premal. La vaig comprar immediatament. Des de llavors, m'encanta.
Mai ho he sabut segur, però juraria que la noia de Central Park era ella.
Una abraçada molt gran, Elisenda! Seguim en comunió malgrat la distància.
Publica un comentari a l'entrada