UN, DOS, TRES... ROSER CAPDEVILA!

Vet aquí que una vegada, en una època fosca, just al final de la Guerra Civil espanyola, va nàixer en el si d'una família amb grans inquietuds culturals, una nena a qui van posar per nom Roser.

La Roser en braços del seu pare a l'esquerra de la foto.

La Roser era una nena inquieta i observadora i amb un do molt especial: el dibuix. Per a ella la família era molt important i les escenes quotidianes captaven la seva atenció dibuixant-los ja des de l’adolescència. A l'escola sovint la castigaven escrivint a la pissarra: No dibuixaré mes a classe!

 

 Escenes quotidianes (1954)

La petita Roser tenia un gran problema: el cabell arrissat! totes les nenes de l’època el tenien llis i li produïa molts mals de cap, i així ens ho explica en una obra inèdita a casa nostra,"Aïe,aïe, aïe, mes cheveux". Son vertaderes peripècies d'una nena que ho va provar tot per allisar-se els cabells, segons la moda d'aquell temps.

Als anys 70 la Roser s'allibera de les servituds estètiques i els convencionalismes i lluirà sempre mes els seu cabell arrissat característic.

La Roser va estudiar Belles Arts a l'Escola Massana, Barcelona. Aviat va conèixer al seu marit, el Joan, i va exercí com a mestre fins que va quedar embarassada.

La Roser i el seu marit Joan.

Un dia li van dir que esperava tres fills i de l'esglai gairebé es cau rodona, si el Joan no l'agafa.

Els metges els van dir que de ben segur no viurien les tres, però ho van aconseguir i es convertiren en tres precioses nenes plenes de vitalitat i imaginació, gracies als contes que la seva mare els explicava.

El primer conte de les bessones descriu un dels moments mes importants de la vida de la Roser: el naixement de les seves filles bessones l'any 1969. Explica les vivències de la parella, des de que tenen coneixement de l'embaràs, el naixement, el pas pel centre de prematurs i l'arribada a casa, l'organització de les tasques diàries, els àpats, el bany, les sortides.. fins al primer aniversari de les tres nenes. Es una de les seves obres editades amb més càrrega autobiogràfica.

L'any 1977 decideixen amb el Joan regalar una nurserie a les nenes i el Joan la construeix. D'aquesta manera les nenes experimenten la realitat del seu propi naixement.

  Amb l'esperit emprenedor que la caracteritzà tota la seva vida, fundà l'empresa Brot 72 amb la seva germana, una empresa dedicada al disseny, estampació, confecció, subministrament i venda de roba per a la llar.

La Roser, a l'esquerra de la foto i, a baix, amb la seva maquina de cosir. 

Les tres bessones lluïn la roba creada per la seva mare. 

Però per el que realment es coneguda la Roser es per els seus llibres i posteriorment pel·lícules: "Les tres bessones" traduïts a tots els idiomes imaginables, i inspirada en les seves filles.

I la "Bruixa avorrida" inspirada en aquella mestre que la castigava per dibuixar a classe.

 La Roser Capdevila amb les tres filles a l'actualitat.

La Roser es una dona creativa i la seva obra va molt mes enllà: fa quaranta anys que porta un diari ilustrat, dibuixant cada dia les seves vivencies.

Dins d'un univers privat trobem la Roser íntima, làmbit de tot alló que la Roser dibuixa, crea o construeix i que no està destinat al públic..Els diaris de la Roser, ja en te uns quaranta, són llibretes plenes de reflexions dibuixades sobre l'actualitat de la prmsa o de la seva vida personal, amb anotacions i comentaris. Destaquen les llibretes d'aquarel·les, paisatges, racons, objectes, composicions que li criden l'atenció i ens descobreixen la seva faceta menys coneguda d'aquarelista. 

 La major part d'aquests llibrets la Roser els regala als amics.

 

I després tenim la Roser que recull caixes de cartró i les converteix en teatres per a contes que després explica ella mateixa.

"Els teatrets" tots differents i tots amb caixes reciclades.

I tot des de aquest estudi que un dia es construí a la terrassa del seu àtic...

Un dia a la Roser li van diagnosticar un càncer limfàtic amb molt poques probabilitats de sobreviure, però ella va lluitar forta i valenta i es va sotmetre al dur tractament. El dia que sortí de l'Hospital Clínic després de l'última tanda de quimioteràpia, un cotxe la va embastí i va estar 20 dies en estat de coma i dos mesos ingressada a l'hospital. De resultes de l'accident la Roser ha quedat amb algun problemes, un d'ells la falta de visió d'un ull, que ja l'han apartat del mon actiu professional, però ella continua amb els seus "teatrets" i amb els seu quaderns...

 

 

Moltes vegades no s'ha d'anar gaire lluny per trobar grans persones!

*Fins el mes d'abril és pot veure al Palau Robert de Barcelona, una magnifica exposició, "Llapis i... acció!", de la vida i obra d'aquesta gran dona.