dimarts, 25 de febrer del 2014

UNA BONICA CANÇÓ, UNA BONICA HISTÒRIA

Hi havia una cançó, quan era petita, que m'agradava molt i hem sabia de memòria, es deia: "la cinta groga".
Tracte d'un home que desprès d'anys d'estar a la presó i desconnectat de la seva família i novia, escriu una carta on li diu a la seva estimada que passarà amb l'autobús prop del poble, i li demana que si ella encara el vol nuï una cinta de color groc a una branca del vell roure on es van prometre amor. Si quan passi per allà no hi veu cap cinta de color groc, ho entendrà i no baixarà de l'autobús, passarà de llarg. 
Quan l'autobús passa pel davant del vell roure va veure més de cent cintes de color groc lligades a les seves branques i proclamant-li el seu amor.

María Corazón Sumulong Cojuangco Aquino, coneguda popularment com a Corazón Aquino o Cory Aquino, ( Paniqui, Filipines, 1933- Makati City 2009) fou una política filipina que va arribar a convertir-se en Presidenta de Filipines, la primera dona a esdevenir cap d'estat a Àsia, després de la destitució del dictador Ferdinand Marcos l'any 1986.
Desprès d'estudiar dret a la Far Eastern University el 1955  es casà amb Beningo Aquino, el qual havia estat escollit alcalde de la població de Concepción de la provincia de Tarlac als 22 anys. Pel seu casament María Corazón adquirí el cognom del seu marit, passant-se a denominar Corazón Aquino.
L'any 1967 Benigno Aquino fou nomenat senador, i des d'aquest càrrec es convertí en un dels màxims crítics del règim de Marcos.  Marcos abolí la constitució de 1935 i imposà la llei marcial a tot el país, inhabilitant l'oposició i perpetuant-se en el poder. Benigno fou arrestat i empresonat, però el 1978 decidí presentar-se a les eleccions parlamentàries filipines estant a la presó, delegant la seva campanya en Corazón.


 A la dècada del 1980, per mediació del president dels Estats Units Jimmy Carter, els Aquino pogueren exiliar-se del país.
A Benigno Aquino  li agradava molt una cançò anomenada "La cinta groga" amb la lletra de la qual s'identificava, quan el van alliberar de la presó la seva esposa, allegats i col·laboradors el van anar a rebre vestits de color groc per demostrar-li el seu carinyo i respecte.
El matrimoni va anar a residir a Boston (Estats Units), des d'on lluitaren per aconseguir el seu retorn i, de retruc, el retorn de la llibertat i democràcia al seu país. 
El 1983 Benigno fou autoritzat a retornar del seu exili, però el 21 d'agost d'aquell any a la seva arribada a l'Aeroport Internacional de Manila fou assassinat a la mateixa pista de l'aeroport. 
A la mort de Benigno Corazón retornà a Filipines, i va encapçalar la comitiva fúnebre del seu marit, totalment vestida de groc. Els seguidors del seu marit la van convencer perquè formés part de la coalició Lakas ng Bayan (LABAN).

Dençà de llavors, la que fou presidenta de Filipines sempre més va vestir de color groc, si mes no alguna de les seves peces de roba, sempre eren d'aquell color. Cori Aquino va aconseguir sostenir la democràcia al seu país resistint set intents colpistes en sis anys, al 1986, Cori Aquino va ser nominada per al premi Nobel de la Pau i durant la seva vida va rebre diversos premis pel seu treball de promoció de la democràcia i els drets humans.
Retirada de la política Corazón Aquino va morir el dia 1 d'agost de 2009.

Us deixo la lletra d'aquesta bonica cançó:
"La cinta groga"
Avui torno per fi, 

Torno a la meva llar,
Vaig aprendre a respectar als altres,
Ja et vaig escriure en la meva carta
Que vaig aconseguir la meva llibertat,
Tu ja saps que has de fer,
Si encara penses en mi,
Si penses en mi.

Posa al voltant del vell roure aquell,
Una cinta si tu vas pensar en mi,
Doncs avui fa tres anys
Que em vaig anar d'aquí,
Jo temo mirar
Doncs l'autobús,
A prop passarà
El vell roure on
Hauràs de donar-me el teu amor

Si al final no puc trobar,
Aquesta cinta groga en el lloc,
Em sentiré de nou
A la presó i ploraré,
Amb l'autobús m'aniré,
I t'oblidaré, 
I t'oblidaré.

Posa al voltant del vell roure aquell,
Una cinta si tu vas pensar en mi,
Doncs avui fa tres anys
Que em vaig anar d'aquí,
Jo temo mirar
Doncs l'autobús,
A prop passarà
Del vell roure on
Em vas oferir ahir el teu amor


I per fi l'autobús va arribar,
Mes no sé què vaig sentir.
Cent cintes grogues en el roure vaig veure!
----------------------

"La cinta amarilla"

 Hoy vuelvo al fin, 
Vuelvo a mi hogar,

Aprendí a respetar a los demás,
Ya te escribí en mi carta
Que logré mi libertad,
Tú ya sabes que has de hacer,
Si aún piensas en mí,
Si piensas en mí.

Pon alrededor del viejo roble aquel,
Una cinta si tú pensaste en mí,
Pues hoy hace tres años
Que me fui de aquí,
Yo temo mirar
Pues el autobús,
Cerca pasará
El viejo roble donde
Deberás darme tu amor

Si al final no puedo hallar,
Esa cinta amarilla en el lugar,
Me sentiré de nuevo
En prisión y lloraré,
Con el autobús me iré,
Y te olvidaré, 
Y te olvidaré.

Pon alrededor del viejo roble aquel,
Una cinta si tú pensaste en mí,
Pues hoy hace tres años
Que me fui de aquí,
Yo temo mirar
Pues el autobús,
Cerca pasará
El viejo roble donde
Me ofreciste ayer tu amor


Y por fin el autobús llegó,
Mas no sé qué sentí.
Cien cintas amarillas en el roble vi!


No és una bonica història?

4 comentaris:

Luján Fraix ha dit...

HOLA ELISENDA
LA HISTORIA ES CONMOVEDORA AMIGA, PARECE UN CUENTO DE HADAS. NO LA CONOCÍA, SÍ A ELLA... TENDRÍA QUE ESCRIBIR SU BIOGRAFÍA EN MIS RETRATOS.
ME HAS INSPIRADO.
PRECIOSO.

BESOS

Luján Fraix ha dit...

Gracias por visitarme en mis retratos querida Elisenda, siempre fiel, muchos besos. Que tengas un precioso fin de semana.
Cariños.

*Desvelada* ha dit...

Muy bueno todo esto. Un placer conocer tu blog. Saludos desde Puerto Rico

Princesa Nadie ha dit...

No conocía esa historia y nunca me había parado a pensar en la letra de esa canción...¡Qué bonito!
Un Beso