Hem passat un preciós cap de setmana amb uns amics molt estimats, a uns 200 km al sud d'Andorra, i allà el clima és més benèvol.
Els camins del bosc encara tenen tons hivernals.
I de sobte l'esclat primaveral
Els ametllers, sempre tan agosarats,
desfien l' hivern.
Si el fred i la glaça no ho estronca, ben aviat els ametllers ens oferiran els seus fruits.
I la mimosa, l'altre desafiadora del fred, esclata amb la seva groga resplandor.
"Avui la mimosa altiva
se m´ha posat al davant
tota plena d´arracades
i penjolls i fils daurats.
S´ha fet una minyonassa
que no ho hauria dit mai:
tan xica que la plantàrem
i tan prima, d’un sol tany...
Ara fins m´ha fet respecte
amb aquesta majestat
que fa anar les arracades,
vanitosa, ençà i enllà...
¡Déu te guard, galant minyona...
Mil perdons... que Déu te guard!"
(Joan Maragall, 8 de febrer de 1909)
Me encanta descubrir y observar los primeros brotes de la primavera...es como si la vida nos dijera que es necesario renacer cada día,brotar de nuevo y vivir
ResponEliminaUn Beso
Efectivament, tot torna a florir. Si hem sapigut morir amb les fulles a la tardor, ara renaixem amb les flors de la primavera que ja s'anuncia. Aprendre sempre a mantenir-se a prop, no crear separació i ser U amb cada arbre, cada flor, cada fulla. El meu cos és l'Univers sencer.
ResponEliminaQuanta bellesa, Elisenda! Quines fotos tan boniques i quin goig haver compartit aquell cap de setmana amb vosaltres.
Una abraçada molt molt gran!