LA FORÇA DE LA IL·LUSIÓ: POSEM COLOR EN LA NOSTRA VIDA

Avui  vull recuperar un article de la revista de la Vanguardia del 3 de juny de 2007, i ho faig perquè donada la situació que estem visquent, el veig molt actual i un exemple a seguir.

L'article és titula: "Tirana, posa't guapa", i ens explica com el llavors alcalde de la ciutat albanesa, i una de les mes pobres d'Europa, va prendre mesures per retornar la il·lusió a la gent.

Quan Edi Rama va ser escollit alcalde de Tirana, capital del país mes aïllat i pobre d'Europa a l'any 2000, només feia vuit anys que el país s'havia alliberat de la llarga dictadura comunista d'Enver Hoxha, i es va trobar amb una ciutat que era "terra de ningú" amb cada cuadret d'espai públic ocupat i amb un caos absolut, doncs la gent havia viscut cinquanta anys en un estat en el que tot era propietat de l'Estat i no tenia sentit de pertinença, per lo que hi va haver una reacció violenta cap a l'espai públic, ocupant els parcs, hospitals, escoles... i és va construir de forma il·legal.

L'ajuntament del que en va prendre possessió aquest ex professor d'art i ex ministre  de cultura, era un caos amb uns funcionaris i operatius  totalment passius. 
La ciutat estava recoberta d'una capa gris de pols i brutícia i no hi havia diners per enlloc. Llavors van decidir que sense diners l’única cosa que podien fer era pintar les cases de colors que despertessin a la gent adormida i sense cap il·lusió.

El edificis bruts i descuidats és van cobrir de verds, violetes, grocs, blaus, vermells... una atractiva gama de colors que com explica l’antropòleg Julian Walker va pujar la moral dels seus habitants.

En uns moments en els que el desconcert i la desil·lusió, juntament amb l'indignació, son uns sentiments arrelats en tots nosaltres, voldria fer una reflexió de com , de nou, la bellesa pot transformar  les situacions, com ens pot redescobrir un món en el que tot és possible, i tot està per fer, com deia el nostre poeta Miquel Martí i Pol, i on l’ il·lusió pot renàixer. 

No vull endinsar-me en el món de la política, no se si Edi Rama va ser un bon polític o no, jo crec en les persones i en la força que tots portem en el nostre interior i crec que tenim l'oportunitat de construir un món millor. 

Tant és si són ciutats pobres o de països rics, el que importa és que quan les contemples l'esperit s'expandeix.

Vull creure en el poder de les persones i en què darrere d'aquesta finestra es troba algú amb la suficient il·lusió i determinació per no caure en el pessimisme colectiu i buscar força en el color de la vida.

Quí no té un pot de pintura a mà per il·luminar la seva vida i la dels seus veïns?