Les trobadores o trobairitz, al igual que les dones càtares és van conèixer com a Fideles Amorís, es a dir, fidels a l'amor i no a la jerarquia feudal.
Elles van aconseguir formar part d'un exclusiu grup socio-poétic que fins aleshores era exclusivament masculí.
Eren dones instruïdes i gairebé totes venien del llinatge de les dones càtars. Van ser poetises de l'amor cortès i van escriure amb la seva llengua materna, l'occità.
Els seus poemes musicats donaven un punt de vista nou, doncs en les cançons tradicionals l'home suplica l’amor de la dama, elles canvien l'esquema i el seu "jo" femení reclama al seu estimat, "l'amic", la recompensa al seu amor.
Aquestes dones vivien entre la Provença i Catalunya, segles XII i XIII, i abraçaven l'idea Càtar de llibertat espiritual i l'intellectus amoris. De les mes de 2.500 cançons trobadoresques provençals, al menys 50 es consideren escrites per dones; son poemes inclús mes carnals i menys romàntics i platònics del que es podria pensar.
Beatriu, Comptesa de Diá (1180 - 1212),es una de les trobadores mes conegudes. Filla de Isoard II, Compte de Diá, i esposa de Guilhèm de Poitiers, ens ha deixat unes composicions molt atrevides, bastant apartades de la rígida estètica de l'amor cortés de l’època:
“Bello amigo amable y bueno
¿cuándo os tendré en mi poder?
¡Podría yacer a vuestro lado un atardecer
y podría daros un beso apasionado!
Sabed que tendría gran deseo
de teneros en el lugar del marido
con la condición de que me concediérais
hacer todo lo que quisiera”.
El moviment Càtar, i la seva manera de entendre la vida, va ser un meravellós moviment espiritual que a partir del segle XII es convertí en una autèntica religió basada en una llibertat espiritual.
Naturalment l'església catòlica li va declarar la guerra fins que l'inquisició va aconseguir destruir-lo junt amb els seus textos a la foguera.
Vaig fer la "Ruta del Càtars" i al veure les runes dels magnífics castells Càtars, impregnats, encara avui de la resplendor d'aquells magnífics éssers humans, vaig sentir les seves veus...
Castells Càtars de França
Les dones,avui, hem de reconèixer la tasca de les nostres predecessores que, a lo llarg de la història, van tenir la valentia de no amagar la seva intel·ligència i creativitat.
*Per a mes informació: L'Agenda de les dones 2006 ed. Horas y Horas; La diferencia sexual en la história, de Mª Milagros Rivera, ed. Puv; i els articles de Pilar Ramos Vicent: Las "Trobairitz" mujeres trovadoras en la Edad Media, Voces contra el silencio. Mujeres escritoras en la Edad Media.
