Falta poc per Nadal, i em nego a
deixar-me influir pel desànim tan generalitzat que ens envolta, ben al contrari, m'aferro a aquells sentiments mes intensos que el Nadal sempre ha despertat en
mi i que he intentat inculcar als meus fills, tal com ho va fer la meva família
amb mi.
En una societat consumista que ens ha dut on som ara, crec que hem de
valorar, de nou, el que realment importa: els sentiments.
Avui vull compartir amb vosaltres la decoració nadalenca que he fet a casa,
i aquest any amb una nova il·lusió, doncs de nou un infant m'ha
"ajudat", i mentre ho fèiem recordava tants Nadals passats amb els
meus fills petits enredant pel mig, ajudant a fer el pessebre, cantant i
recitant les nadales i poesies que havien après a l'escola i amb les que obsequiarien a
tots els membres de la família
I ara, després d'un diumenge de decoració nadalenca, toca veure les pel·licules de cada any, creant un ambient especial de penombre i tapats amb una flaçada calenteta i una caixa de mocadors...
"Mujercitas" la pel·licula que ha resistir el pas del temps... L'última versió encara m'emociona ara.
I, no us agrada "Que bello es vivir"? La historia d'un bon home que veu com els seus somnis és van relegant una vega i un altra en benefici d'aquells que estima. Una pel·licula que ens mostra com influïm en la vida dels altres, sense adonar-nos.
Desitjo que pugueu compartir amb molts ésers estimats tots els sentiments que ens desperta el Nadal.
Jo avui ho he volgut compartir amb vosaltres!