Avui vull recuperar un article de la
revista de la Vanguardia del 3 de juny de 2007, i ho faig perquè donada la
situació que estem visquent, el veig molt actual i un exemple a seguir.
L'article és titula: "Tirana, posa't guapa", i ens explica com el llavors
alcalde de la ciutat albanesa, i una de les mes pobres d'Europa, va prendre
mesures per retornar la il·lusió a la gent.
Quan Edi Rama va ser escollit alcalde de Tirana, capital del país mes aïllat
i pobre d'Europa a l'any 2000, només feia vuit anys que el país s'havia
alliberat de la llarga dictadura comunista d'Enver Hoxha, i es va trobar amb
una ciutat que era "terra de ningú" amb cada cuadret d'espai públic
ocupat i amb un caos absolut, doncs la gent havia viscut cinquanta anys en un
estat en el que tot era propietat de l'Estat i no tenia sentit de pertinença, per lo que hi va haver una reacció violenta cap a l'espai públic, ocupant els
parcs, hospitals, escoles... i és va construir de forma il·legal.
L'ajuntament del que en va prendre possessió aquest ex professor d'art i ex
ministre de cultura, era un caos amb uns funcionaris i operatius totalment passius.
La ciutat estava recoberta d'una capa gris de pols i brutícia
i no hi havia diners per enlloc. Llavors van decidir que sense diners l’única
cosa que podien fer era pintar les cases de colors que despertessin a la gent
adormida i sense cap il·lusió.
El edificis bruts i descuidats és van cobrir de verds, violetes, grocs,
blaus, vermells... una atractiva gama de colors que com explica l’antropòleg
Julian Walker va pujar la moral dels seus habitants.
En uns moments en els que el desconcert i la desil·lusió, juntament amb
l'indignació, son uns sentiments arrelats en tots nosaltres, voldria fer una
reflexió de com , de nou, la bellesa pot transformar les situacions, com
ens pot redescobrir un món en el que tot és possible, i tot està per fer, com
deia el nostre poeta Miquel Martí i Pol, i on l’ il·lusió pot renàixer.
No vull endinsar-me en el món de la política, no se si Edi Rama va ser un
bon polític o no, jo crec en les persones i en la força que tots portem en el
nostre interior i crec que tenim l'oportunitat de construir un món
millor.
Tant és si són ciutats pobres o de països rics, el que importa és que quan les contemples l'esperit s'expandeix.
Vull creure en el poder de les persones i en què darrere d'aquesta finestra es troba algú amb la suficient il·lusió i determinació per no caure en el pessimisme colectiu i buscar força en el color de la vida.
Quí no té un pot de pintura a mà per il·luminar la seva vida i la dels seus veïns?
.jpg)
.jpg)
+(1.2).jpg)
+(2.2).jpg)